Escrit de la srta. Pilar

Aquest curs sembla que el 4 em persegueix, m’explico, el 4 de febrer, em comuniquen que Betsaida serà traslladada a l’escola Esperança i el dia 4 de juliol es fa una trobada d’exalumnes i alumnes de Betsaida. Bé, cap de les dues dates les podré oblidar mai, però la diferència està en que el 4 de juliol tot i que podia haver estat un dia trist, resulta que tots vosaltres, per art de màgia, el vau transformar en inoblidable.

Aquest dia vaig intentar parlar amb tothom però sé que va ser impossible, ereu molts, és aquí on començo a demanar disculpes, quan vaig parlar pel micro era tanta l’emoció que m’envaïa que no vaig poder dir tot allò que pensava, per la qual cosa, avui he decidit fer-ho per escrit i així poder arribar a tots.

Gràcies per tot el que em vau dir, comentar, explicar i per acompanyar-me en un dia tant especial. Sense vosaltres res hauria estat possible. De tot el que vam parlar, destaco la part humana que dieu, heu trobat a l’escola, és cert si no som humans, la resta no val res.

Gràcies a tots els que vau venir i els que no vau poder així com també als pares que van voler fer-nos costat.

Gràcies als alumnes d’ara per estar al meu costat en tot moment.

Sempre us he estimat, per a mi continueu sent els meus nens/es. Aquells que quan preguntava les lliçons o mirava els treballs felicitava o algunes vegades m’enfadava però sempre arribàvem a bon terme.

Ens traslladem però uns i altres heu fet i farem que l’esperit de Betsaida perduri per sempre més.

Agraeixo a la titularitat, Srs. Masó-Bové, la seva col·laboració amb la comissió d’exalumnes perquè s’hagi pogut realitzar aquest acte.

Podeu comptar amb mi sempre que vogueu o ho necessiteu.

Srta. Pilar