Comunicat del professorat

A tots aquells, exalumnes i alumnes, que esteu fent aquest gran reconeixement de la vostra escola i el seu professorat, us donem les gràcies. També pel suport que estem rebent i que ens farà més fàcil el nou camí que començarem.

Tots junts aconseguirem que tot i que Betsaida deixa la seva seu, el seu esperit continuï i sobrevisqui.

Gràcies a tots.

Professorat d’escoles Betsaida

Aportació de Joan Plaza Durán

Bé, acabo de saber, mitjançant e-mails, SMS i diaris que la meva escola és a punt de tancar-se. Poseu-vos en situació: vinc de passar 10 mesos a Madrid, on visc actualment, he parat per casa un parell de dies abans de fer algunes conferències a diversos llocs de l'estat i no puc evitar fer quatre línies.

Tinc la sort, des de fa uns anys, de poder viure d'allò que sempre havia somiat. La meva feina m'obliga a viatjar molt i a conéixer a gent de tot el món (segur que com molts de vosaltres) i, per tant, la perspectiva des de la qual puc parlar és bastant àmplia i contrastada. També fa uns mesos, vaig tenir el privilegi de fer de pregoner a les festes de Sant Adrià de Besòs, ciutat d'on eren la majoria dels alumnes que venien a la nostra escola, tot i pertànyer a Badalona.

La Betsaida (com l'anomenàvem nosaltres) ha estat clau per a la meva formació com a persona. Mai (no cal amagar-ho) vaig ser un estudiant exemplar, pel que fa referència a les notes. Treia els cursos de forma correcta, però aquesta escola estava impregnada d'una familiaritat espectacular. Difícilment em vénen al cap grans problemes amb els profesors, l'ambient entre els alumnes -de diferents nivells socials- (MªPaz, Merche, Folguera, Vallés, Dages, Muns, Bartoll i cia.) mai havia generat altercats de cap mena i fins i tot la independència dels pares d'aquelles èpoques cap la direcció de l'escola permetia als seus professionals treballar segons les directrius que trobaven més adequades.

Vaig treure d'allà un munt de vivències i d'inquietuds que em serveixen avui dia. Més enllà del tema estrictament escolar, la meva curiositat per la música, pel teatre, la natura, la literatura i l'esport van tenir el seu origen al carrer Monges (fa dos anys vaig publicar la meva primera novel·la Les Mantes de l'Angelina). No sé quina mena de filtre, a l'hora de seleccionar el personal tenia la seva directora, la Srta. Maria Mateu (de qui parlaré posteriorment), però és ben veritat que la majoria de professors tenien un perfil semblant, en el sentit d'identificar-se amb la feina que duien a terme. Eren persones a qui els agradava la seva professió -tot i la rutina del dia a dia o els disgustos que poguèssim generar-los uns i altres...- (MªPilar, Maruja, Carmen, Jesús i molts altres). Pel que fa a la Maria, lógicament per aquells anys d'estudiant, un no es feia a la idea del que representava. Va ser anys després que, com a entrenador de la seva escola de bàsquet, i encara més tard, com a persona adulta, que valores millor les coses. Dura, exigent, carinyosa, entusiasta, tolerant i innovadora són paraules que em vénen al cap quan penso en ella. Li agraeixo de tot cor la passió que va posar per aconseguir el seu somni i li asseguro que la meva obstinació, el meu desig i gran part del meu éxit actual, li dec amb ella (sobretot) i als professors que dia a dia em soportaven.

És per això que aquesta escola pot enderrocar-se, desaparèixer o reconvertir-se, però tingueu tots ben clar que no mor en absolut. Va dins els nostres cors, les nostres ànimes... cadascuna de les coses que hem fet i farem en un futur aniran estretament lligades a la Betsaida.

Gràcies a la Maria i el seu grup de professors.

Gràcies als alumnes que van crear abans, amb mi i desprès que jo, el fenòmen i l'esperit d'aquesta escola.

Gràcies als entrenadors, pares, jugadors i afeccionats que van ajudar-nos a crear un somni al voltant d'una cistella de bàsquet.

GRÀCIES A TOTS!

Joan Plaza i Duran (Entrenador de Bàsquet del Real Madrid C.F.D)

(*) disculpeu errades en català

(*2) no puc ser-hi el dia de portes obertes

Fotos cedides per Maria Mateu

Pares, Mares, Professors i exalumnes al bàsquet i 12 hores de bàsquet

Diada de Sant Jordi, Dia del Llibre

Festival gimnàstic de fi de curs

Fotos cedides per Maria Mateu

Pares, Mares, Professors i exalumnes al bàsquet i 12 hores de bàsquet

Fotos cedides per Maria Mateu

Grups d’alumnes i professors de l’escola

Pares, Mares, Professors i exalumnes al bàsquet i 12 hores de bàsquet.

Fotos cedides per Maria Mateu

Grups d’alumnes i professors de l’escola

Fotos cedides per Maria Mateu

Granja escola Les Obagues Juneda

Jocs amb els pares despres del sopar de 8è curs

Fotos cedides per Maria Mateu

Anem a esquiar a Cerler

Menorca i Eivissa

Fotos cedides per Maria Mateu

Primer any de l’escola

Primer gimnàs de l’escola

Sortides al parc i termes romanes de Montbui

Fotos cedides per Maria Mateu

Lema de l’escola situat a l’entrada del col·legi

Teatre a l’escola

Concert de guitarra per Ramón Morell

La Betsaida per Montserrat Vallès Aroca

La Betsaida també va ser la meva escola. Quan tenia tres anys, la mare -fent un esforç per no haver-me de dur a “les monges” (ella ja havia rebut una educació laica i en coeducació)-, va trobar una petita escola que tot just començava, on una mestra amb il.lusió havia posat taules rodones de colors per iniciar aprenentatge de nenes i nens.

Així, vaig ser -junt amb una colla d’alumnes que després serien els meus amics- testimoni dels inicis de l’escola. Hi ha un munt de records a la meva memòria d’aquells anys: les representacions de final de curs, el pati on en una època teníem una tortuga de terra, els dibuixos resseguits amb agulla llanera que cosíem nens i nenes, la plastilina, les excursions, els exàmens en torn lliure a l’Eugeni d’Ors, les bates a cuadres petits blaus, els mestres que no he oblidat mai com la Mª Pilar, en Lluís Mª Todo, la directora i fundadora Maria Mateu i, com no, els amics i amigues de la classe.

Tinc 48 anys i fa 25 que sóc mestra de l’escola pública. Quan estudiava a la Universitat les tècniques d’aprenentatge de pedagogs tan importants com Montesori i Decroly, vaig descobrir els materials amb els què havia après a l’escola quan era petita. Una escola innovadora, creativa i participativa, tot allò que volem que sigui l’escola d’avui ja ho era l’escola Betsaida 45 anys enrere. Ara la tanquen i deixarà una pila de nens i nenes i les seves families sense escola, i tots els avui homes i dones que vàrem ser alumnes fa tants anys sentina que tanquen una part de la nostra història personal.

Realment una pena, quan el negoci passa per damunt de l’educació. És lamentable que no hi hagi ningú que pugui evitar el tancament de la meva escola: L’Escola Betsaida.

Montserrat Vallès Aroca

Aportacion de Sergio Fernández (1974-1985)

Hola, soy un exalumo (aunque nunca se deja de ser ex) de la Betsaida, me llamo Sergio Fernández y soy de la hornada del 71, que a excepción de mi, comentan que es excelente.
La verdad es que llevo tiempo leyéndoos y soy poco dado a estas cosas...pero tuvo que aparecer mi estimado Miguel Angel Coque para que me hiciera llorar como aquel dia en que pasé de curso y supe que no volvería a tenerlo delante mio, haciéndome el alumno más feliz del mundo.
Y leerlo a él es el catalizador de este breve texto, y digo breve porque quien me conozca sabe que me enrollo más que las persianas de Sanchez Dragó.

Solo quería deciros a todos que no perdáis jamas la ilusión, el niño, la capacidad de sorprenderos, de reíros de todo y de sobre todo, de vosotros mismos, y que la Betsaida forma parte de esos años mágicos, esenciales, que son nuesta infancia.

A todos los profesores...Gracias...a todos los alumnos..que os voy a decir..os veo a casi todos!! Los años pasan..y algunos tenéis..como se llama eso que crece..ahh..si! niños!!,pero puedo solo viéndoos, trasladarme a cualquier de esos dias en que la señorita Maria te pillaba sin los deberes hechos (desconocíamos el habeas corpus..ayyyy) o en el que el profesor Jesús (un gran beso canalla allá donde estés) te atizaba con su bellota dorada (precursora de la bomba de racimo).
Y un abrazo enorme, pulposo, a mi querido Miguel Angel Coque, del que aprendí a ser yo mismo (sea lo que sea eso) y al que siempre llevaré en mi corazón.

Nos vemos, compis!!!
Un abrazo melenudo y gitano!!!

El trasllat de Betsaida per Maria Mateu

M’he assabentat que, quan acabi el present curs 2007-2008, l’Escola Betsaida tancarà les portes per sempre, ja que els actuals propietaris i gestors tenen el propòsit, comunicat als pares en una circular, de traslladar l’alumnat que ho desitgi a l’Escola Esperança, que també és de la seva titularitat, degut a que, al seu parer, l’espai de què desposa l’Escola Betsaida no reuneix -ni pot reunir, diuen- les condicions que demana l’administració per a un correcte desenvolupament de la tasca educativa.

Si aquest tancament es confirma, s’acabarà una llarga i fructífera etapa que va començar el curs 1964-1965 (fa quaranta-tres anys), quan, amb l’ajut econòmic i moral dels meus pares, vaig aventurar-me a fundar una escola per tal d’intentar aplicar, adequades als nostres escassos recursos i a les característiques demogràfiques i socials de la nostra comunitat, els sistemes d’educació més avançats que jo havia anat coneixent i estudiant.

En efecte, acabada la carrera, jo ja havia exercit com a mestra a l’Escola Pública Unitària La Catalana de Sant Adrià i, després, al Col.legi Cultural de Badalona, centres on m’havia adonat que estimar i ensenyar els infants era la feina que m’havia de fer més feliç. Tanmateix, el que jo desitjava era dur a terme un projecte personal, en el que els mètodes d’ensenyament més moderns, com el de les Escoles Montessori o de l’Escola Activa (Rosa Sensat), fossin, degudament adaptats al nostre entorn, posats a l’abast de tota classe de persones preocupades per l’educació dels seus fills.

Així va néixer l’Escola Betsaida, que va prendre el seu nom d’un passatge de l’Evangeli de Lluc (“Jesús va anar amb el seus deixebles a Betsaida, la multitud els seguia i Ell els acollia i ensenyava”), que ha estat des de la fundació de l’Escola la seva raó de ser, perquè a la Betsaida, a més d’ensenyar, sempre -i sobretot- es van acollir els alumnes, és a dir, se’ls va estimar, se’ls va conèixer, se’ls va ajudar a aprendre, a pensar i a formar-se tot respectant els altres. Aquesta línia pedagògica, que jo vaig encetar i vaig estimular durant els vint anys en què vaig ser la propietària-directora, ha estat, en general, seguida també per la nova direcció i professors, per això, pot parlar-se d’una continuïtat educativa de més de quaranta anys, com testimonien les cartes que alguns antics alumnes (Amanda Castells, Arantxa Corrales, Alba Modéjar, Comissió d’Ex-alumnes de Betsaida; gràcies de tot cor!!!) han enviat als diaris locals. Voldria fer una especial esment a l’escola de Basquet Betsaida, fundada i dirigida en els seus primers anys pels germans Lluís i Joan Plaza que, amb els seus col.laboradors i amb poc espai de joc, van aconseguir molts objectius i, en especial, formar un esperit esportiu molt positiu als alumnes. Avui, un dels seus impulsors és en Joan Plaza, actual entrenador del Reial Madrid.

Ara se’ns diu -i no directament- que l’Escola Betsaida tanca, perquè no es pot adaptar a les necessitats actuals de l’ensenyament. La decisió –que segurament és legal, però no em sembla correcta ni positiva- m’ha omplert de tristesa, perquè em sap molt de greu que es vegi truncada una labor educativa que va començar fa 43 i que, amb una mica de bona voluntat, encara podria perllongar-se uns quants més en benefici de la nostra comunitat, que tant ho necessita.

Per acabar, voldria adreçar-me als pares i als antics alumnes per dir-los -si pogués, un per un- que la tristesa que ara m’envaeix solament es veu compensada per les postres d’afecte que, durant els darrers mesos, he rebut per part seva; per dir-los que l’únic consol que en aquests moments tinc es pensar que, com m’han manifestat reiteradament, l’Escola Betsaida ha estat sempre a l’alçada de la confiança que un dia van dipositar en ella. Fins sempre.

Maria Mateu i Batalla

Jornada de portes obertes

Estimats tots i totes,

Amb motiu del trasllat de Arrels-Betsaida, la Titularitat del centre, juntament amb el professorat i una comissió d'ex-alumnes, volem retre homenatge a la que durant 44 anys ha estat una escola de referència a Badalona, Sta. Coloma de Gramanet i St. Adrià de Besòs.

Així hem organitzat un acte de portes obertes pel proper divendres 4 de juliol, de 19 a 21h, que inclourà les següents activitats:
· Visita a les aules: passeig per les aules
· Passi de vídeos (aula P3 planta baixa): de manera contínua es projectaran vídeos de les últimes promocions
· CD’s recopilatoris (aula P4 planta baixa): exposició de fotografies, treballs, ...
· Llibre de dedicatòries (secretaria): trobareu diferentes quaderns per poder fer dedicatòries a cada mestre
· Al pati se serviran refrescos: com farà molta calor l’escola us convida a prendre un refresc.

Coneixedors de les limitacions d’aforament de l’escola, des de l'organització advertim que, per mesures de seguretat en cas de veure’ns desbordats per la afluència, s’haurien de fer torns de visita de 30 minuts i allargar la festa.

Veniu a gaudir d’aquesta trobada que serà una fantàstica ocasió per compartir records i explicar-nos els nostres presents.

Amb el desig de comptar amb la vostra presència, rebeu una afectuosa salutació.

Si us és possible comuniqueu-vos amb altres companys de la vostra promoció per tal que arribi aquest comunicat al màxim d’alumnes

Família Masó-Bové
Direcció General

Cena del curso 1977-1988 (nacidos en 1974)