El trasllat de Betsaida per Maria Mateu

M’he assabentat que, quan acabi el present curs 2007-2008, l’Escola Betsaida tancarà les portes per sempre, ja que els actuals propietaris i gestors tenen el propòsit, comunicat als pares en una circular, de traslladar l’alumnat que ho desitgi a l’Escola Esperança, que també és de la seva titularitat, degut a que, al seu parer, l’espai de què desposa l’Escola Betsaida no reuneix -ni pot reunir, diuen- les condicions que demana l’administració per a un correcte desenvolupament de la tasca educativa.

Si aquest tancament es confirma, s’acabarà una llarga i fructífera etapa que va començar el curs 1964-1965 (fa quaranta-tres anys), quan, amb l’ajut econòmic i moral dels meus pares, vaig aventurar-me a fundar una escola per tal d’intentar aplicar, adequades als nostres escassos recursos i a les característiques demogràfiques i socials de la nostra comunitat, els sistemes d’educació més avançats que jo havia anat coneixent i estudiant.

En efecte, acabada la carrera, jo ja havia exercit com a mestra a l’Escola Pública Unitària La Catalana de Sant Adrià i, després, al Col.legi Cultural de Badalona, centres on m’havia adonat que estimar i ensenyar els infants era la feina que m’havia de fer més feliç. Tanmateix, el que jo desitjava era dur a terme un projecte personal, en el que els mètodes d’ensenyament més moderns, com el de les Escoles Montessori o de l’Escola Activa (Rosa Sensat), fossin, degudament adaptats al nostre entorn, posats a l’abast de tota classe de persones preocupades per l’educació dels seus fills.

Així va néixer l’Escola Betsaida, que va prendre el seu nom d’un passatge de l’Evangeli de Lluc (“Jesús va anar amb el seus deixebles a Betsaida, la multitud els seguia i Ell els acollia i ensenyava”), que ha estat des de la fundació de l’Escola la seva raó de ser, perquè a la Betsaida, a més d’ensenyar, sempre -i sobretot- es van acollir els alumnes, és a dir, se’ls va estimar, se’ls va conèixer, se’ls va ajudar a aprendre, a pensar i a formar-se tot respectant els altres. Aquesta línia pedagògica, que jo vaig encetar i vaig estimular durant els vint anys en què vaig ser la propietària-directora, ha estat, en general, seguida també per la nova direcció i professors, per això, pot parlar-se d’una continuïtat educativa de més de quaranta anys, com testimonien les cartes que alguns antics alumnes (Amanda Castells, Arantxa Corrales, Alba Modéjar, Comissió d’Ex-alumnes de Betsaida; gràcies de tot cor!!!) han enviat als diaris locals. Voldria fer una especial esment a l’escola de Basquet Betsaida, fundada i dirigida en els seus primers anys pels germans Lluís i Joan Plaza que, amb els seus col.laboradors i amb poc espai de joc, van aconseguir molts objectius i, en especial, formar un esperit esportiu molt positiu als alumnes. Avui, un dels seus impulsors és en Joan Plaza, actual entrenador del Reial Madrid.

Ara se’ns diu -i no directament- que l’Escola Betsaida tanca, perquè no es pot adaptar a les necessitats actuals de l’ensenyament. La decisió –que segurament és legal, però no em sembla correcta ni positiva- m’ha omplert de tristesa, perquè em sap molt de greu que es vegi truncada una labor educativa que va començar fa 43 i que, amb una mica de bona voluntat, encara podria perllongar-se uns quants més en benefici de la nostra comunitat, que tant ho necessita.

Per acabar, voldria adreçar-me als pares i als antics alumnes per dir-los -si pogués, un per un- que la tristesa que ara m’envaeix solament es veu compensada per les postres d’afecte que, durant els darrers mesos, he rebut per part seva; per dir-los que l’únic consol que en aquests moments tinc es pensar que, com m’han manifestat reiteradament, l’Escola Betsaida ha estat sempre a l’alçada de la confiança que un dia van dipositar en ella. Fins sempre.

Maria Mateu i Batalla