Text de Joan Carles Blas (1972-1983)

Mireu, no puc més que sentir després de rebre la notícia de que l'escola Betsaida, la nostra escola, tanca, una profunda tristor, alhora que entenc que els temps canvien i que les normatives són les que són. També us he de dir a tots els Betsaidencs que nosaltres, tot i això, no ho vam passar gens malament en aquest centre, més aviat d'allò més bé.
 
Recordo a tots i cadascun dels nostres mestres, i ara, si em permeteu, em referiré als que vam començar a anar a l'escola a l'any 1972, vam néixer doncs al millor any, l'any que l'home va trepitjar la Lluna per primer cop a la història de la humanitat, l'any 1969.
 
Recordo als incinis a la senyoreta Adela, la Mari Paz, la Maruja, la Maria Jesús, la Carmen, en Miguel Ángel, el Constantino, l'Alberto, com no, el nostre Jesús (al cel sigui) i com no podia ser d'altra manera, una meció especial cap a l'estimada Maria Mateu i el Sr. Flores, dels que tantes i tantes coses hem aprés. Sempre m'he lamentat de no haver tingut a la senyoreta Fátima, a la guapíssima morena, que els meus germans van tenir la sort de tenir.
 
Penso que no em deixo a ningú dels que van tenir la sort o la desgràcia de patir-nos com a grup, crec que no vam ser un grup difícil, tot i que l'expressió "cabras" que ens proferia en Miguel Ángel o les "bellotades" d'en Jesús encara les tinc gravades a la memòria.
 
Vull fer també esment, perquè no s'enten la Betsaida sense esmentar, al que va ser el meu primer mestre de bàsquet a l'edat de 7 anys, en Lluís Plaza, del que tant vaig aprendre i no només com a esportista. Vull recordar al "Caño" Fernando Flores, a en Joan Plaza (amb el que estic encara avui en contacte via SMS encoratjant-lo i donant-li suport), al Salva Maldonado, al Sr. Cegarra, al Carlos Egea (que va ser ajundant meu una temporada), a tots els meus companys d'equip de l'escola Betsaida, l'Albert Borràs, l'Albert Durich, Javier Sampedro, Miguel Jabal, Toni Dàvia, Francis Ropero, Ramón Rodríguez, en Guti (que tot i no ser de l'escola es mereix menció), Jorge García, etc. i també m'agradaria donar molts records a tots els nens que vaig entrenar a l'escola de bàsquet Betsaida i que després m'he trobat en altres clubs com el Joventut de Badalona, al que els Betsaidencs, tan hem aportat.
 
Bé, seguim en contacte, i lamento no haver sabut abans que el dia 4 de juliol de 2008 va haver aquest acte tant emotiu.
 
Salutacions!
 
Joan-Carles de Blas